El Flautista de Hamelin

Es Flautista d'Hamelin
Som es conegut cantant,
incansable caçador de rates,
de qui aquesta famosa i vella ciutat,
té certament una necessitat especial.
I encara que hi hagi moltes rates
i encara que hi hagi mosteles entre elles,
netejaré aquest lloc
d'aquí les faré marxar.
Aquest galant cantant
caçador també d’infants des de temps immemorials,
que an es més salvatge pot capturar
amb s’embruix des seus contes.
I encara que ets fiets siguin rebels,
i encara que ses fietes tenguin por
fent vibrar ses meves cordes
em segueixen sense oposició.
És aquest cantant tan expert
que capturant donzelles
en cap ciutat es queda
on més d'un resta embruixat.
I encara que ses al•lotes siguin tímides
i encara que ses dones siguin incrèdules
sentint sa meva música
an es mal d'amor s'entreguen.
Johann Wolfgang von Goethe
Escriptor alemany que va néixer a Frankfurt en es si d'una família benestant.
Sa seva producció literària abasta des de sa poesia, sa novel•la i es teatre.


II¡Ratas!
Se peleaban con los perros y mataban a los gatos,
Y mordían a los bebes en sus cunas,
Comían los quesos de los moldes,
Y chupaban la sopa directamente de los cucharones de los cocineros,
Partían los barriles de sardinas saladas,
Anidaban en los sombreros domingueros de los hombres,
Y arruinaban las charlas de las mujeres
Ahogando sus voces
Con gritos y chillidos
En cincuenta diferentes sostenidos y bemoles.

Robert Browning
fue un poeta y dramaturgo inglés.


ES FLAUTISTA D’HAMELÍN.

Fa molt, molt de temps, a sa pròspera ciutat d’Hamelín, va passar una cosa molt estranya: un matí, quan es seus satisfets habitants van sortir de ses seves cases, varen trobar es carrers envaïts per milers de ratolins que romanent per totes bandes, menjanven insaciables, sa xeixa des seus graners i es menjar des seus rebosts.

Ningú acabava de comprendre sa causa d'aquesta invasió, i es que era encara pitjor, ningú no sabia que fer per tal d'acabar amb aquesta plaga tant irritant. Per més que pretenguessin encalçar-los i matar-los semblava que cada vegada venien més i més ratolins a sa ciutat. Tal era es nombre de ratolins que, dia rere dia, s'apoderaven des carrers i ses cases, tant que fins i tot es mateixos moixos fogien espantats. Davant lo greu de sa situació, ses autoritats i persones més importants de sa ciutat, que veien perillar ses seves riqueses per sa voracitat des ratolins, van convocar es Consell de sa ciutat i digueren:

-    Donarem cent monedes d'or a qui ens deslliuri des ratolins.

Poc després es va presentar davant seu un flautista, garrit i bencarat, a qui ningú havia vist mai abans, i els digué:

-    Sa recompensa serà meva. Aquesta nit no quedarà ni un sol ratolí a Hamelín.

Dit això, va començar a passejar pes carrers i, camina caminaràs, tocava amb sa seva flauta una meravellosa melodia que encantava an es ratolins, que sortint des seus forats seguien encantats an es flautista, que tocava incansable es seu flabiol. I així, caminant i tocant, els portà a un puesto molt enfora, tant que des d'allà ni tan sols es veien ses murades de sa ciutat. Per aquell puesto passava un riu i, en intentar creuar-lo per seguir es flautista, tots es ratolins van morir aufegats. Es hamelinesos, en veure's per fi lliures des ratolins, van respirar tranquils i van tornar a ses seves feines, i tant contents estaven que organitzaren unes grans festes i sarau per a celebrar es feliç desenllaç, menjant i ballant fins es vespre. A punta d’auba, es flautista va romandre davant es Consell i reclamà ses cent monedes d'or promeses com a recompensa. Però aquests, deslliurats ja des seu problema i cecs per sa seva cobdícia, li digueren en rudes:

- Hala! Ves-te'n de sa nostra ciutat! O potser et pensaves que pagaríem tant d'or per tant poca cosa com per tocar es flabiol?.

I heu de creure i pensar i pensar i creure que ets homos des Consell d'Hamelín li donaren s'esquena, tot enrient-se d’ell. Furiós per sa traïció i es desagraïment des hamelinesos, es flautista, igual que féu es dia anterior, va començar a tocar una melodia una i altra vegada. Però aquesta vegada no eren es ratolins qui el seguien, si no ets infants de sa ciutat, els quals, hipnotitzats per aquell so, anaven darrera de ses passes des músic. Enganxats de sa mà i tots xerevel•los, formaven una gran fila. Ets seus pares cridaven i pregaven pes seus fills però res aconseguiren i el flautista se'ls endugué enfora, ben enfora, tant enfora que ningú sabia on, i ets fiets, a l'igual que es ratolins, mai més tornaren.

A sa ciutat, només hi quedaren es seus habitants i es seus rebostos plens de menjar, protegits per ses seves sòlides murades i molta moltíssima tristor. I això fou el que succeí fa molts, molts anys, en aquesta deserta i buida ciutat d'Hamelín, on, per més que busqueu, mai hi trobareu ni un ratolí ni un infant.

I si no ho creis, anau-le-hi a demanar an es flautista, perque si no és mort, encara deu esser ple de vida.

FI

EL FLAUTISTA DE HAMELÍN ES UNA FÁBULA O LEYENDA, DOCUMENTADA POR LOS HERMANOS GRIMM (CUYO TÍTULO ORIGINAL ALEMÁN ES DER RATTENFÄNGER VON HAMELN, QUE SE TRADUCIRÍA COMO EL CAZADOR DE RATAS DE HAMELÍN), QUE CUENTA LA HISTORIA DE UNA MISTERIOSA DESGRACIA ACAECIDA EN LA CIUDAD DE HAMELÍN (HAMELN EN ALEMÁN), ALEMANIA, EL 26 DE JUNIO DE 1284.

LOS HERMANOS GRIMM ES EL TÉRMINO UTILIZADO PARA REFERIRSE A LOS ESCRITORES JACOB GRIMM (1785-1863) Y WILHELM GRIMM (1786-1859). FUERON DOS HERMANOS ALEMANES CÉLEBRES POR SUS CUENTOS PARA NIÑOS

No hay comentarios:

Publicar un comentario