31 ene. 2012

Poesias con Imágenes

Decimos que nos hemos encontrado unas imágenes y unas poesias relacionadas pero que no sabemos cuales se relacionan con cuales.

Exponemos al gran grupo las imágenes, poniendo en común posibles significados de las imágenes, vocabulario...

Leemos en gran grupo las poesias y después hacemos cuatro grupos en el aula. Cada grupo debe preparar su poesia para exponerla delante del aula (como quieran: cada uno un trozo, leerla todos a la vez, representando un teatro...).

Se hace la presentación de la poesía y los niños deben relacionarla con la imagen correspondiente que préviamente mostramos.

Bunyols de Miquel Martí i Pol

Para empezar mostramos la imagen, de manera que establecemos un diálogo sobre los conocimientos previos que tienen los alumnos sobre el tema. 

Recortamos  cada verso de la poesía y en pequeños grupos tenemos que ir odenandola. Cada pequeño grupo puede tener un verso e irse moviendo por el aula en busca del verso con el que rima el suyo.  Cuando creen que han ordenado la poesia, se expone, se lee colectivamente y se corrigen posibles fallos mediante el diálogo.

- Lectura en voz alta e interior
- Pensamiento activo
- Concepto de Rima
- Exposición oral
- Reconocimiento de errores


Acompanyats o sols,
que bons són els bunyols!
Si són ben ensucrats
te’ls menges a grapats.
I si no ho són també,
que sempre vénen bé.
Sucats en llet fan clar
qualsevol esmorzar.

Recurso 2.0

Wordle

Para hacer nubes de palabras llamativas para los alumnos, para consultar, lluvías de ideas, conocimientos previos...


30 ene. 2012

Els moixos que miren sa Lluna



Webquest dels Germans Grimm (Català)

El Peix Irisat

Títol    El peix Irisat
Autor/a    Marcus Pfister
Il•lustrador/a    Marcus Pfister
Editorial    Barcelona: Beascoa
Ciutat    Barcelona
Any d'edició    2005
Pàgines    16
Edat recomanada    Des de e. infantil





 RESUM

El Peix Irisat és molt presumit i cregut perquè és un peix com no n'hi ha d'altres: les seves escates de mil colors i lluents el fan diferent. Amb els consells de l'Octopus (un pop) decideix regalar cadascuna de les seves escates als altres peixos. Ha perdut allò que més s'estimava, però alhora ha guanyat molts i molts amics.

A PARTIR D’AQUELL DIA NINGÚ NO VA VOLER TENIR RES A VEURE AMB ELL. LI GIRAVEN L’ESQUENA QUAN PASSAVA. DE QUE LI SERVIEN ARA AL PEIX IRISAT LES SEVES MERAVELLOSES ESCATES LLEUNTS, SI JA NO LES ADMIRAVA NINGÚ? ARA ERA EL PEIX MÉS SOL DE TOT L’OCEÀ.

Objectius
-    Mantenir una actitud positiva d’escolta al conte.
-    Participar en la interpretació del conte.
-    Conèixer vocabulari relacionat amb la mar.
-    Valorar el fet de compartir i de l’amistat.

Descripció de la proposta

1.    Diàleg sobre la portada del conte. De què tractarà? Qui serà el protagonista? Inventem un títol.
2.    Lectura del conte per part del mestre a la biblioteca del centre
3.    Presentar als alumnes el peix Irisat, una titella d’espuma feta per la mestra, a la qual  se li poden llevar les escates i cada nin es quedaria amb una, tal i com ocorre al llibre.
4.    Pintar al peix Irisat a partir de la fotocòpia que proporcionarà la mestra.
5.    Activitats Jclic a l’aula d’ordinadors

Recursos emprats

1.    Portada del conte amb el títol amagat.
2.    Titella d’espuma. Aquest recurs el pot crear la mateixa mestra amb espuma, cola de contacte, pintura acrílica i pegament de purpurina:





4.    Activitat JClic amb activitats de relacionar noms, escriure paraules, puzzle, sopa de lletres, etc. Aquest recurs el podem obtenir a internet o bé crear una nova proposta d’activitats mitjançant el programa JClic Author.




La Casa del Misteri


Proposta
    Proposar als alumnes la producció d’un text que partirà de la base teòrica dels diferents models textuals. El model textual elegit ha estat el literari, en concret, la poesia. La proposta suposarà el seguiment del procés lector i escriptor.
Presentaré als alumnes un conte en vers i farem un diàleg al respecte, a partir del qual anirem descobrint una part del llibre. A més he preparat unes titelles relacionades amb el conte per a que els alumnes tinguin una motivació i disfrutin. No acabarem de llegir el llibre ja que això quedarà a decisió dels alumnes, que el tenen disponible a la biblioteca del centre. Després mostraré models d’altres poemes de mateixa temàtica i farem una lectura col•lectiva d’alguns per finalment  inventar els nostres propis poemes sobre monstres.




Procés

1.    SELECCIÓ DEL CONTE  POÈTIC QUE ES LLEGIRÀ.
              A.    La casa del misteri (Recursos 1)
              B.    L’any Tirurany  (Recursos 2)


Primera sessió
2.    OBSERVACIÓ DEL CONTE “La casa del misteri”.
  •             A.    Observació de la portada. Què veiem a la portada? Perquè fa por? Qui viurà dins la casa?
  •             B.    Lectura de la primera estrofa (Recursos 3). Quins monstres coneixem?
  •             C.    Presentació del conte amb titelles. (Recursos 4) Com són físicament aquests monstres? D’on els coneixem?
  •             D.    Lectura d’estrofes a les quals els hi falten les paraules que rimen i que omplim de forma col•lectiva (Recursos 5). Quina paraula rima amb quina altra? Quins noms podem dir que rimin a l’estrofa? Relacionam els noms dels monstres amb l’estrofa que pertoca.


Segona sessió
3.    LECTURA DE POESIES EN RELACIÓ (Presentació de models)
  •             A.    Lectura col•lectiva d’un parell de poesies del llibre “L’any Tirurany” que tracten de monstres. Cada nin una estrofa i tots junts llegim amb ritme. (Recursos 6)
4.    RECAPITULACIÓNS
  •              A.    Ens fixam en les rimes, els versos, les estrofes, el que anam fent... Quines paraules rimen entre elles?
  •              B.    De les poesies de l’any Tirurany subrratllam cada parella de rimes del mateix color.
  •              C.    Copiar les dues poesies proposades del llibre “L’any Tirurany” al quadern (proposta de la mestra tutora).


Tercera i quarta sessió
5.    TASQUES D’ESCRIPTURA:
  •             A.    Explicitar consigna, condicions d’escriptura, objectius... Ara inventarem poesies, primer pensarem tipus de monstres que coneixem i farem un llistat, els hi posarem nom i després pensarem paraules que rimin amb els noms que hem elegit.
  •             B.    Dialogam i escrivim un guió amb idees:
1.    Llistat de monstres que els alumnes coneixen i invenció de noms. Votam uns 5 ó 6 noms, els que
       més agradin a sa classe.
2.    Llistat de paraules que rimin amb els noms que hem seleccionat.
3.    Elegim cinc monstres.
  •               C.   Elaboració col•lectiva de poemes de dos versos amb els monstres. Els nins proposen idees i anam redactant en brut ses idees que sorgeixen en forma de frases.
  •               D.    Lectura i repàs individual i col•lectiu, correcció de borradors: alumnes i mestre.
  •               E.    Cada alumne elegeix un poema, el passa a net i fa un dibuix.


Recursos



Cartas Interescuela

Área: Lenguas
Dirigida: a los alumnos de segundo ciclo de primaria.
Material: Hojas, bolígrafos, lápiz, color, fotografías…
Duración: Un par de meses o todo el curso

Objetivos
Despertar la necesidad de escribir bien y el gusto por la escritura.
Aprender a escribir una carta.
Trabajar diferentes tipologías textuales a partir de la carta.
Comprender las redacciones de otros compañeros/ compañeras.
Conocer a alumnos de otro centro e intercambiar experiencias.
Realizar borradores, texto limpios y comprensibles.

Competencias
Competencia en comunicación lingüística.
Competencia de aprender a aprender.
Competencia de autonomía e iniciativa personal.

En que consiste?
Esta actividad consiste en el intercambio de cartas entre dos escuelas. De manera que cada niño/niña se escribe una carta con un alumno del otro escuela, siendo el maestro de apoyo a la lecto-escritura el encargado del intercambio.
De esta manera se trabaja la escritura con un sentido y una finalidad concreta, comunicar.

El proceso a seguir:

En cada escuela el maestro de PSLE conjuntamente con los tutores trabajan la carta y su estructura.
Entre todo el grupo clase se escribie una única carta de presentación a la otra clase, diciendo quien son,  cual es su escuela y una pequeña descripción de esta, cuántos alumnos hay en la clase, etc. Además se puede adjuntar una foto del grupo. Del mismo modo la otra escuela les contestó.

La segunda carta consistió en una presentación personal con una descripción, la cual se había trabajado anteriormente, con el objetivo que los alumnos tuvieran estrategias para poderse describir adecuadamente. La descripción iba acompañada de un autorretrato elaborado por ellos o una fotografía. Cada carta se reparte de forma aleatoria a un alumno de la otra escuela realizando allá el mismo proceso de elaboración de la carta de presentación personal.

Cada niño/a ya tiene un nuevo amigo en la otro escuela con el que escribirse cartas. Cada semana una de las escuelas recibe la carta, dedicando cada 15 días una o dos sesiones a la realización de la carta, siguiendo el siguiente proceso:
-Lectura de la carta recibida.
-Elaboración del borrador de la carta a enviar y corrección de los errores ortográficos.
-Elaboración de la carta definitiva.

A partir de la segunda carta cada alumno escribía a su amigo aquello que él quería explicarle, a pesar de que el proceso de elaboración era siempre el mismo.
La última carta a escribir sería una carta de despidedida donde aquellos alumnos que quieran mantener la amistad se facilitan la dirección, el email o el facebook, para poder mantener el contacto.

Cucs de Seda 3ºPrimària

Os cuelgo a continuación mi propuesta para trabajar los gusanos de seda:



Fases
View more documents from Yaizayla.